Viatge a Londres (2012) (Cat)
Per fer aquest viatge, vàrem volar des de l’aeroport de Barcelona El Prat (Terminal 2) al de Londres-Gatwick amb la companyia Easyjet en un vol que sortia a les 10:40.
Després, amb el Tren Gatwick Express ens vàrem traslladar a Londres, a l’estació Victoria Station. D’aquí a l’Hotel Victória Inn (65-67 Belgrave Rd), que es on ens vàrem allotjar, hi ha menys d’un km, que vàrem fer a peu.
Una bona manera d’anar per Londres es el metro. Per això es convenient comprar una Oyster Card a les màquines instal·lades a totes les estacions de metro.
Les Oyster Card son com una tarja de crèdit que s’ha de carregar i que serveix per utilitzar el transport públic de Londres a meitat de preu. Cada vegada que utilitzes el metro o agafes el bus has de passar la tarja per un lector i et descompten l’import corresponent. De tant en tant, has de comprovar, a les mateixes màquines, el crèdit que tens i, si es necessari, tornar-la a carregar.
A Londres, per agafar el metro, primer tries la Línia que t’interessa, si es que n’hi ha varies a la mateixa estació, i després els indicadors senyalen les direccions Nord o Sud, o bé, Est o Oest, de manera que has de tenir clar quina direcció has d’agafar. De totes maneres, sota els indicadors, hi ha la llista de les estacions que cobreix la línia. Després, pot ser, que passin diverses Línies per la mateixa Via, per tant has d’anar amb compta d’agafar el tren de la Línia que vols. Això està indicat en els panells anunciadors que hi ha a les andanes de les estacions i també en el frontal dels trens.
Dia 1 – Arribada, Trafalgar Square, National Gallery, Soho, Picadilly
Comencem per Trafalgar Square.
Presideix la plaça la Columna de l’Almirall Nelson, de 50 metres d’alçada, amb la figura, a dalt de tot, de l’almirall, mort a la batalla de Trafalgar contra Napoleó el 1805, després de guanyar la batalla i desfer, així, els plans de Napoleó d’envair Anglaterra. Sota la columna, els lleons, les fonts i les escales plenes de gent .
A la banda Est de la plaça l’església de St. Martin-in-the Fields, del segle XVIII, amb un cafeteria a l’interior i que atén a gent necessitada servint-los plats calents.
Cap al Sud-Oest, trobem l’Admiralty Arch, una triple arcada del 1911, que separa Trafalgar Square de The Mall, l’avinguda que va a Buckingham Palace.
I cap el Nord hi ha la National Gallery, un edifici de principis del segle XIX, que conte una de les pinacoteques més importants del món.
Al costat de la National Gallery, hi ha la National Portrait Gallery, que també visitem. Es una exposició de retrats de reis, reines i personatges importants de la història de la Gran Bretanya. Hi ha, entre altres, retrats de Enric VIII i les seves dones, Isabel I, la Reina Victória, l’actual reina Isabel II o el dramaturg William Shakespeare.
Després d’aquestes visites, anem cap al Soho passant per Leicester Square, una plaça amb força ambient, amb una taula de ping-pong al mig de la plaça, una taquilla on es poden comprar entrades amb descompte per anar al teatre, i una petita escultura dedicada a Charlot .
El carrer, està ple de restaurants i botigues de productes orientals, hi uns quants arcs xinesos al llarg del carrer. A finals de gener, s’hi celebra l’Any Nou xinès amb una gran festa.
En paral·lel amb Gerrard Street, trobem Shaftesbury Avenue, el carrer dels teatres. A més de diversos teatres hi ha també uns quants cinemes.
Després de passejar una mica per aquesta zona del Soho i gaudir de l’ambient multicultural que s’hi respira, anem a Rupert St.
Aquí hi ha al pub The Blue Posts que ocupa una antiga casa de postes del segle XIII. Un bon lloc per prendre una cervesa.
En sortir del pub, ens dirigim cap a la zona de Piccadilly, un dels barris més exclusius de Londres.
Piccadilly Circus, es el centre neuràlgic del West End. Per una banda els espectaculars anuncis lluminosos tant coneguts i, per l’altre, l’estàtua d’Eros, lloc de trobada, sempre ple de gent.
Seguim per Piccadilly Street per anar a buscar el metro a l’estació de Green Park, a prop d’aquí, per tornar a l’Hotel
Pel camí, passem per la Royal Academy of Arts i Burlington Arcade, una galeria de botigues de luxe. També donem una ullada a Old Bond Street on hi ha més botigues de luxe, i després de passar davant l’Hotel Ritz, agafem el metro per tornar a l’Hotel.
Dia 2 - Buckingham Palace, Westminister, Parlament, Covent Garden
Ens dirigim a Buckingham Palace.
Pel camí, ens fixem en l’ambient del carrer: trobem una parada d’aquests famosos taxis negres de Londres que ja no són negres, sinó que, son de diversos colors i, a més, porten publicitat; també els autobusos de dos pisos, dels que encara en queda algun d’antic i les clàssiques cabines telefòniques vermelles que, ara, ja no deuen servir de gaire, però que formen part de la imatge de Londres.
Per veure el Canvi de Guàrdia, s’ha de confirmar el dia i l’hora a la pàgina web de la Guàrdia Real.
Farem la visita a la part del Palau que es pot visitar. Anem a treure les entrades i, com que s’entra per grups, ens donen hora per el cap de d’una hora i mitja.
Per omplir aquest temps, anirem a visitar els parcs que hi ha al costat: Green Park i St. James Park.
Passem per Queens Gardens, la plaça davant de Buckinham Palace, on es troba el Victoria Monument i des d’on veiem la façana principal del Palau.
A l’altra banda del monument, hi ha The Mall, l’avinguda on es celebren les desfilades reials i que va a parar al Admiralty Arch i Trafalgar Square.
Entrem , primer, al Green Park, el parc de la zona de Mayfair i Piccadilly. Un antic vedat de caça, on va la gent d’aquest barri a fer exercici. Al segle XVIII, s’utilitzava pels duels entre cavallers. Actualment es d’us públic i està obert de dia, però, com la majoria de parcs de Londres, tanca a la nit.
Una serie de camins arbrats, travessen el parc en diverses direccions. En un d’aquests camins, trobem un placa clavada a terra dedicada a la princesa Diana. A l’extrem Nord-Est del parc, hi ha una zona de gandules per prendre el sol i, al costat un espai amb un “xiringuito” de begudes i entrepans per poder menjar a l’aire lliure.
Passegem una estona pel parc, i veiem algun esquirol saltant pels arbres i per terra, ens estirem a les gandules, i seguidament sortim per The Mall per anar al St. James Park. Tot just hem de travessar l’avinguda.
St. James Park, destaca pel llac central, i per la quantitat de flors i animals, com ànecs i pelicans que s’hi poden trobar. Té unes excel·lents vistes sobre el edificis de la zona de Westminister i del London Eye.
Es el parc dels funcionaris, que venen aquí a relaxar-se. La zona dels ministeris ,a Whitehall, queda a prop.
Era un pantà que va ser drenat en època de Enric VIII, per formar part del seu vedat de caça.
Donem un volta pel parc i, com que s’acosta l’hora de la vista a Buckingham Palace, sortim per la zona del parc que dóna al Palau.
Entrem al Palau de Buckingham per fer la visita. Agafem una àudio-guia en espanyol, que va inclosa amb l'entrada.
El Palau, com a tal, es un edifici que es va construir el segle XIX sobre un residencia prèvia: la Buckingham House, si bé, la façana principal es va afegir el 1913. La Reina Victòria, va ser la primera en anar-hi a viure.
La visita, consisteix en recórrer els Salons d’Estat, que són la part del Palau destinada a la recepció de visitants i ambaixadors. Es passa per una seria de sales decorades molt luxosament i de diversos colors, fins arribar a la Sala del Tron. L’àudio-guia, et va explicant la funció de cada sala.
En una de les sales, hi ha una exposició temporal dels diamants de la corona: Pedres precioses de diverses formes i volums realment espectaculars i d’un valor incalculable, provinents, la majoria, de les mines de Sud-àfrica. Regals dels propietaris de les mines, molts d’ells britànics, a la Reina.
En acabar la visita, sortim per la part posterior del Palau, que dóna als Jardins, amb grans extensions de gespa, on la Família Reial, es relaxa i celebra les seves festes a l’aire lliure. Després de travessar-los, sortim al carrer.
Anem a buscar Victória Street, per anar baixant, a peu, cap al Parlament i l’Abadia de Westminister. Pel camí, trobem la Catedral de Westminister, edifici bizantí del 1903, i el modern edifici de New Scotland Yard.
Un cop a Parlament Square, tenim l’Abadia de Westminter i l’església de Sta. Margarita, a una banda, el Parlament, amb el Big Ben, al davant i els edificis dels ministeris a l’altra banda.
Ens arribem al Pont de Westminister, des d’on hi ha unes magnífiques vistes del Parlament, amb el Big Ben; el Riu Tàmesis, amb un constant tràfec de vaixells; i, a l’altra riba, el London Eye ja molt a prop.
Ens dirigim tot seguit cap a la Jewel Tower o Torre de les Joies, passant entre el Parlament, l’Abadia i l’església de Santa Margarita.
La Jewel Tower, va ser construïda el 1365, per guardar el tresor del Rei Eduard III. Avui dia, hi ha una exposició sobre la història del Parlament.
Reculem cap a l’Abadia. Hi ha molta gent i s’ha de fer cua per agafar les entrades, doncs aquí la visita no es gratuïta.
Amb les entrades, van incloses les àudio-guies, per seguir la visita.
La primera església que hi va haver en el lloc, es va construir el segle X, i es van anar afegint parts fins el segle XVIII, en que es van construir les torres de la façana oest. La nau principal es estreta (10 metres) i molt alta (31 metres).Es el panteó de la monarquia britànica i el lloc on se celebren les coronacions i casoris de la família real. En una habitació es pot veure el tron on han estat coronats tots el Reis britànics des del 1308. Durant el recorregut, es troben els mausoleus de diversos Reis i Reines, així com de personatges importants com Dickens i Shakespeare.
Gràcies a la guia, t’assabentes de les històries que afecten als personatges que estan enterrats aquí. Algunes amb episodis tenebrosos d’execucions i assassinats, dels que n’hi ha força a l’història britànica.
Acabada la visita, toca anar al Parlament, però com que la visita, també pagant, es amb guia de parla hispana, ens donen hora per primera hora de la tarda. Per tant, primer anirem a menjar alguna cosa en alguna de les parades de menjar que hi ha a la plaça.
Per la visita al Parlament, s’han de passar, primer, uns controls de seguretat. Un cop passats, vas a parar a una amplia sala, la Westminister Hall, que es l’única sala que es conserva del palau original, del 1097. Hi ha gent de diverses nacionalitats esperant el seu torn per a la visita amb el guia corresponent.
La nostra guia, es una dona de mitjana edat que ens va explicant els entrellats del Parlament en general, i de les cambres dels Lords i dels Comuns en particular.
El Parlament, està en aquest edifici des del 1512, i el Big Ben, que es el nom de la campana i no del rellotge, hi es des del 1858.
A la cambra dels Lords, ricament decorada, els escons passaven de pares a fills, fins fa poc temps, quan el govern de Tony Blair va aprovar una llei per canviar aquesta situació i els seus membres van passar a ser electes. A la dels Comuns, amb els seients de color verd, molt més senzilla, el govern i l’oposició discuteixen amb una taula al mig i amb els diputats animant a cada banda.
La visita, molt interessant, dura una hora i mitja i al final sortim pel mateix lloc per on hem entrat.
Anem cap a Parliament Square i, darrere el Ministeri d’Hisenda, que està a la cantonada amb Parliament Street, passem pel Cabinet War Room, que, amb una petita entrada, es el refugi on Churchill tenia el Quarter General durant la Segona Guerra Mundial. Es conserva tal i com va quedar al final de la guerra.
Trenquem per l’Strand, la gran avinguda de Covent Garden, i ens endinsem pels carrers de la zona fins arribar a la Piazza i Central Market. Estem a Covent Garden.
Aquesta plaça, es va dissenyar el segle XVII a imatge de la Piazza de Livorno (Itàlia), amb un edifici central que era un mercat de fruites i verdures.
Actualment, dins l’edifici central hi ha botigues de roba, llibres, artesania i antiguitats; bars i restaurants. A l’exterior artistes de tota mena, que entretenen al personal, i parades de menjar, begudes i bijuteria.
S’hi respira un ambient molt sa i agradable. Els artistes, acostumen a demanar la col·laboració del públic, per els seus espectacles.
A la banda Nord de la plaça hi ha la botiga més gran d’Europa d’Apple, i des dels voltants, hi ha connexió gratuïta a Internet.
Després de sopar, donem un últim tom per la zona. Hi continua havent molt d’ambient. Finalment, agafem el metro a la parada que hi ha a prop de la plaça, i anem cap a l’hotel.
Dia 3 - Portobello, Museu d’Historia Natural, Museu de la Ciencia, Hyde Park
Per anar al mercat de Portobello Road, el dissabte es el dia adequat, doncs es el dia en que les botigues d’antiquaris del carrer munten les parades a fóra. A més vénen paradistes de fóra i es forma un mercat de 2 Km. de llarg.
Al baixar del metro a Notting Hill, els indicadors ja van assenyalant on és la sortida per anar al mercat. De totes maneres, no té pèrdua, perquè hi ha molta gent que hi va. Només s’ha de seguir el corrent.
En arribar, anem veient les cases de colors típiques del barri. Són dos quarts de nou i fa poc que han muntat les parades. La gent comença a arribar i en poca estona, està bastant ple.
Veiem la casa on va viure George Orwell. Hi ha llibreries de vell amb volums antics, com, per exemple, una bíblia del segle XVII. Una botiga plena de màquines de cosir Sigma de les d’abans. Passem davant del Electric Cinema, el cinema, en actiu, més antic del país. Parades de discs de vinil i cd’s de totes les èpoques. Després ve el mercat de fruites i verdures.
Trencant pel carrer Blenheim Crescent, es troba la llibreria The Notting Hill Bookshop, que surt a la pel·lícula Notting Hill, i una reproducció, pintada a la pared, d’un cartell d’en Joan Miró: "Aidez l’Espagne" que l’artista va pintar per ajudar la Segona República Espanyola.
Tornem a Portobello Road i ara si que està ple a vessar. Trobem un grup de nois joves fent música al carrer.
Finalment, agafem el metro en direcció a l'estació de South Kensington, per anar a visitar el Museu d’Història Natural i el Museu de la Ciència.
El Natural History Museum, està ubicat en un edifici impressionant de l'època victoriana (1881).
Es una exposició molt complerta de la vida a la terra. Des de insectes a dinosaures, mamífers i fenòmens naturals. T'hi hauries de passar tot el dia per veure-ho tot. Nosaltres comencem per l’exposició de dinosaures, una de les mes complertes del món.
Tot seguit, passem al pis superior mitjançant una escala mecànica que travessa un globus terraqui. A dalt hi ha una secció que es diu La Força Interior, on s'hi pot experimentar la simulació del terratrèmol de Kobe, al Japó, de 1995. Es tracta de la reproducció d'una botiga de queviures, muntada sobre una plataforma que es mou amb una força equivalent a la del terratrèmol. Et vas movent amb la plataforma i vas veient com cauen els objectes que hi ha a les estanteries.
Feta la visita, sortim al carrer i anem a dinar. Demanem Fish&Chips, el plat nacional anglès. Peix arrebossat amb patates fregides i maionesa.
Un cop hem dinat, anem cap al Museu de la Ciència, que queda molt a prop d'on som.
A l'exposició, hi veiem la màquina descodificadora que va inventar per llegir els missatges xifrats que enviaven els alemanys, amb la codificadora Enigma, durant la segona guerra mundial; i algunes màquines codificadores que utilitzaven els britànics.
Després de la Segona Guerra Mundial, va dissenyar una de les primeres computadores electròniques.
Al Museu de la Ciència, hi trobem tot tipus de maquinaria, antiga i moderna. No en va, Anglaterra va ser el bressol de la Revolució Industrial.
Les primeres màquines de vapor; els primers aparells de vol; motors d'avió, la primera calculadora mecànica (1832), de Charles Babbage (un altre geni de la ciència); els primers ordinadors de vàlvules; i, en l'apartat dedicat a l'espai, hi podem contemplar la càpsula de l'Apolo XI (la primera expedició que va arribar a la lluna), i una reproducció del mòdul lunar.
Sortint del Museu, anem per Brompton Road en direcció a Hyde Park. Estem a la zona de Kensington. Una de les zones més elegants de Londres. Durant el recorregut,es veuen cases i pisos d’alt nivell.
A mig camí, entrem als grans magatzems Harrods. Un edifici grandiós.
El parc era, com quasi tots els parcs de Londres, un vedat de caça del rei Enric VIII.
Després , al llarg del temps, ha viscut duels, carreres de cavalls, atracaments, manifestacions, concerts, etc. S'hi va celebrar l'Exposició Universal el 1851.
Obre a les 5 del matí i tanca a les 12 de la nit. Té una extensió de 1,4 km quadrats.
Travessem el Parc de Sud a Nord. Anem seguint camins per zones arbrades fins arribar a la gran esplanada que hi ha abans de sortir per Marble Arch,i on s'hi fan els concerts més multitudinaris.
Passem per l' Speakers Córner, el lloc a on van alguns a fer discursos sobre qualsevol tema. El lloc, queda bastant desapercebut i sembla que ja no té la notorietat d'abans.
Finalment, sortim del Parc per anar a agafar el metro i tornar a l'Hotel.
Dia 4 - Torre de Londres, Pont de la Torre, South Bank
Anem fins al moll de Westminister, que està a prop del Parlament, per anar a la Torre de Londres.
Caminem xino-xano per la banda Nord del Riu Tàmesis. Pel camí, passem per davant del Tate Britain, museu d'art britànic del segle XVI al XXI.
Al petit parc que hi ha abans d'arribar al Parlament, hi ha una reproducció dels Burgesos de Calais, una escultura de Rodin (l'original, es a París).
Arribem al pont de Westminister i baixem al moll.
Després de comprar el bitllet pel vaixell, passem a la zona d'espera. D'aquí, surten i fan parada vaixells que fan diverses rutes pel riu en totes direccions.
Quan ens avisen, pugem al vaixell. Es com una golondrina del port de Barcelona: amb varies fileres de seients a coberta amb un passadís al mig. Es el primer que surt cap a la Torre de Londres i encara no va del tot ple.
Ens asseiem a babord; de totes maneres, es té una bona vista de les dues bandes del riu.
El recorregut amb el vaixell, ens donarà una perspectiva diferent de les dues parts de Londres partides pel riu.
Sortim del moll de Westminister, amb el pont i el Parlament al darrera, i el County Hall, que es on hi ha l'aquari de Londres, al davant, a la banda Sud del riu.
Naveguem un tram curt, fins al London Eye, on ens parem per agafar més passatgers. Al davant, a la banda Nord, l'edifici del Ministeri de Defensa.
Continuem la ruta, mentre veiem diversos edificis i llocs històrics de Londres : a la banda Nord; l'edifici de l'estació de Charing Cross; els jardins Embanquemen; un obelisc egipci dedicat a Cleopatra i donat a Londres el 1819; un edifici de 1931,amb un gran rellotge a dalt de tot, on hi ha les oficines de la companyia petroliera Shell; l'Hotel Savoy construït el 1889 sobre un palau medieval.
A la banda Sud; el Soud Bank, un conjunt d'edificis que varen ser la seu del Festival de Gran Bretanya de 1951, com el Royal Festival Hall o el National Theatre.
Passem sota el pont de Waterloo.
A babord, Somerset House (1786), Temple i Inns Court, el districte dels advocats des de fa més de 500 anys.
A estribord, la OXO Tower, on les finestres formen el nom de la companyia (es una companyia que es dedica al comerç de la carn).
Després de passar el Blackfriars Bridge, on hi ha el logo d'una antiga companyia de trens, podem contemplar, al Nord, la majestuositat de la Catedral de Saint Paul. Estem davant la City de Londres amb la seva barreja d'edificis antics i moderns. Ja ens acostem a la Torre.
Abans d'arribar, però, passem pel davant del Tate Modern, un dels museus d'art modern més importants del món ; el Globe Theatre, reproducció d'un teatre de l'època de Shakespeare; The Shard, una torre de cristall de 500 metres d'alçada; i l'Ajuntament, un edifici circular molt modern i espectacular.
Finalment, ens trobem davant el Pont de la Torre.
El vaixell vira a babord i atraca al moll de la Torre, prop de la Traitors Gate (Porta dels Traïdors), per on entraven alguns dels presos que arribaven pel riu, molts d'ells, condemnats a mort.
Aquí, s'ha de pagar per entrar. Amb l'entrada, tens dret a una àudio-guia en castellà.
La Torre de Londres té una tètrica historia d'empresonaments, execucions i desaparicions. A tots els acusats de traïció u ofenses al Rei, els tancaven aquí.
El recinte, consta d'una doble muralla amb un corredor entre les dues muralles. La muralla exterior es la que dóna al riu i al centre de l'espai interior hi ha la Torre Blanca, que es l'edifici més antic del recinte (del 1097). Al voltant d'aquesta, hi ha diversos edificis: la Jewel House,que guarda les Joies de la Corona; la residència del governador de la Torre; les casernes dels Beefeaters (els guardians de la Torre); i les diverses presons on tenien als condemnats.
També hi ha una colònia de corbs que són aquí des de temps immemorial. Segons una llegenda, el dia que abandonin la Torre, el Regne desapareixerà. Només es una llegenda, però, per si de cas, estan molt ben cuidats i tenen part de les ales tallades.
Pel recinte, es poden trobar armes antigues, com catapultes, ballestes o canons. Un grup d'actors amb vestits medievals, fan representacions d'escenes de festejos i lluites amb espases.
Seguint l'àudio-guia i després d'escoltar una introducció , visitem el Palau Medieval. Construït el 1220, conté la Wakefielt Tower a la que s'accedeix per mitjà d'una escala de cargol molt estreta. Era la residència pel Rei a la Torre i té unes habitacions molt austeres, igual que la sala d'estar, i una petita capella. També forma part d'aquest Palau la Traitors Gate.
Acabada la visita, anem a la Torre Blanca.
Aquí, hi ha una extensa exposició d'armes i armadures de l'època. Hi trobem les armadures de molts dels Reis d'Anglaterra i, també, dels seus cavalls. Les seves espases (que tenen nom), i els seus escuts. Pistoles antigues i, fins i tot, un patíbul amb la destral preparada, per si s'ha de tallar el coll a algú. A la botiga de souvenirs que hi ha al sortir, tenen un joc de cartró relacionat amb això, que consisteix en un patíbul amb un botxí que porta una destral i que, al fer rodar una petita maneta, aixeca la destral i talla el coll d'un condemnat que ja està preparat amb el coll a punt per ser tallat. Al seguir rodant la maneta, tot torna al seu lloc. Un joc força escabrós, que resumeix la historia de la Torre.
Seguidament, anem a veure les joies de la corona a la Jewel House. Abans d'entrar, ens fem les fotos de rigor amb el guàrdia que hi ha a l'entrada.
Es una magnífica col·lecció de corones, ceptres, orbes i espases utilitzades en coronacions i cerimònies oficials. Els diamants ja els vàrem poder veure a Buckingham Palace, si ve aquí, n'hi ha algun de molt important i valuós, com el que hi ha en un dels ceptres: el First Star of Africa, de 530 quirats. El diamant tallat més gran del món.
Podem contemplar la corona imperial, que fa servir la Reina actual en l'apertura del Parlament. En una de les sales, es passa el vídeo de la cerimònia de coronació de la Reina Isabel II.
Sortint de la Jewel House, ens trobem que s'inicia un canvi de guàrdia. Un oficial, arriba amb dos soldats. El primer, després d'una petita cerimònia, es canvia amb el que està a la garita de la Casa de les Joies, i al segon, l'acompanya a través del recinte fins a la residència del governador de la Torre on es repeteix la cerimònia.
Després anem cap a la Beauchamp Tower. Aquí, empresonaven als aristòcrates que havien conspirat contra el Rei. Sovint amb els membres del servei i tot. Al davant hi ha el lloc on els executaven. Lluny de la resta.
Acabada la visita a la Torre, sortim en direcció al Pont de la Torre, que està al costat. Visitarem el pont i sortirem per l'altre banda del riu.
Des de la passera que uneix les dues torres, i que està oberta al púbic, se'ns ofereixen unes vistes espectaculars del riu i la ciutat.
A dalt d'una de les torres, passen un audiovisual sobre el procés de gestació i construcció del pont.
Baixem per les escales. Pel camí podem veure el mecanisme de pujar i baixar el pont, per quan han de passar vaixells d'una certa alçada.
Com estava previst, sortim per la banda Sud del riu, per anar passejant per Bankside i South Bank de retorn cap a Wesminister.
Tot caminant, passem per davant de la Southwark Catedral, una església del segle XII convertida en catedral el 1905. També veiem una reproducció del Golden Hinde, el vaixell de Sir Francis Drake, el famós navegant anglès.
A The Anchor, un dels pubs històrics de la zona, amb vistes al riu, es pot menjar alguna cosa per recuperar forces.
Seguim pel passeig a la bora del riu des d’on gaudim, de nou, de les vistes de la ciutat. Des d’aquí, surten les millors fotos de la Torre de Londres i del Pont de la Torre, doncs es on hi ha la millor perspectiva.
Trobem el Shakespeare's Globe, que havíem vist des d’el vaixell. Té forma circular, amb la part central a l'aire lliure, de
manera que, quan plou, part del públic es mulla. A l'estiu, s'hi fan algunes representacions.
Des d’aquí, es veu la Tate Modern, el Museu d'Art Contemporani de Londres, amb una de les millors col·leccions del món.
Pel carrer, van apareixent artistes, estàtues humanes, músics, mags i moltes famílies de totes les races passejant.
Hem arribat a South Bank, on hi ha el London Eye. Hi ha una cua molt llarga i decidim que no hi pujarem avui sinó demà a primera hora.
Passegem una mica per la zona. La mascota de les olimpíades vestida amb els colors del Parlament, ens crida l'atenció. També un mapamundi fet amb peces de Lego, a terra, molt gran i amb una tanca de protecció.
Creuem el riu pel pont de Westminister i tornem a l'Hotel a peu, passant per un Pret a Manger a buscar uns sandvitxos per sopar.
Dia 5 - London Eye, City de Londres, Museu Britànic
Avui, es l'ultim dia que estem a Londres. Com que ahir no vam poder pujar al London Eye, ho farem avui. Després, anirem a la City, visitarem la Catedral de Saint Paul i, finalment, el Museu Britànic.
No podem marxar de Londres sense haver pujat a un bus de dos pisos. Davant de l'Hotel, hi ha una parada. Per anar a Westminister n'agafem un que passa per Victòria Station i baixa per Victòria Street fins al Parlament. Pugem al segon pis i fem el recorregut que, de fet, ja coneixem, d'haver-lo fet a peu, però ara el fem des d’una perspectiva diferent.
Baixem a la parada de la Plaça del Parlament, travessem el pont i anem cap al London Eye. La noria, comença a donar voltes a les 10.
Comprem les entrades per pujar a una de les 32 cabines que té.
Pugen els primers passatgers a la primera cabina, i tot seguit, arranca la noria per no para fins a dos quarts de deu del vespre fent una volta cada mitja hora i portant cada cabina fins a 135 metres d'alçada a un velocitat de 0,26 metres per segon. Aquesta velocitat, dóna temps suficient perquè les 25 persones, que son les que hi caben a cada cabina, pugin i baixin tranquil·lament sense necessitat de parar la noria.
Ens toca pujar a la tercera cabina. Les cabines, tenen forma d'ou i no es nota gens el moviment. Al llarg de tot el recorregut, tens una visió privilegiada de tota la ciutat.
Destaca la vista del Parlament, de la City, i de Buckingham Palace. El Riu i els seus ponts.
Els parcs de Saint James, Green Park i Hayde Park, apareixen com un de sol d'una enorme extensió, talment com si hi hagués un bosc al centre de Londres.
Al cap de mitja hora, s'acaba la volta. Una altra experiència que no ens podíem perdre.
Agafem el metro a l'estació de Waterloo, i anem fins a la de Monument, a la City.
La City, ocupa l'assentament romà originari i actualment es el districte financer de la ciutat. Un dels més importants del món. La conformen una barreja d'edificis antics i moderns, amb molta activitat durant el dia. Actualment, poca gent hi té la seva residència.
En sortir de l'estació de metro, ens trobem amb The Monument, una columna de 62 metres, que es va alçar per commemorar el Gran Incendi de Londres de 1666. Un incendi, que va destruir gran part de la Ciutat.
Seguim fins al Leadenhall Market, un mercat de comestibles on, també, hi ha bars que s'omplen a l'hora d'esmorzar. Anem a un d'ells a fer un cafè. Hi ha gent encorbatada provinent de les oficines de la City. Hi ha poc moviment, doncs som al més d'Agost i molta gent, deu estar de vacances.
Després del cafè, anem cap al Banc d'Anglaterra i la Royal Exchange, que estan l'un davant de l'altre.
El Banc d'Anglaterra, es va fundar el 1694, amb l'objectiu de finançar campanyes bèl·liques, fins que es va convertir en el Banc Central de la Gran Bretanya. De l'edifici original, només es conserva la façana, la resta ha estat remodelada diverses vegades. A dins hi ha un Museu sobre el funcionament del banc.
Davant mateix, hi ha la Royal Exchange, la primera Borsa de Londres. Es va fundar el 1565 per fer intercanvis comercials. Actualment, hi ha un Centre Comercial, doncs la Borsa actual, està en un edifici modern que està al costat.
També davant del Banc d'Anglaterra, hi ha l'estàtua del Duc de Wellington a cavall, dedicada al Duc vencedor de Napoleó a la batalla de Waterloo.
Continuem fins a la Catedral de Saint Paul, la segona més gran del món, després de la del Vaticà. La catedral actual va ser construïda entre el 1675 i el 1708, si bé abans n'hi havia hagut una altre que es va cremar en el gran incendi de 1666.
Després, anem a visitar la Cripta, on hi ha les tombes de personatges importants com l'Almirall Nelson; T.E. Lawrence (Lawrence de Aràbia); o el mateix Christopher Wren, el constructor de la catedral. Ja havíem vist altres tombes de personatges importants a l'Abadia de Westminister.
Deixem la Catedral. Ara toca anar al Museu Britànic, que serà l'ultima visita que farem en aquest viatge.
Agafem el metro fins a Tottenham Court, l'estació que queda més a prop del Museu.
Abans de fer la visita, anem a dinar a un dels nombrosos restaurants que hi ha a la zona.
El Museu Britànic, es el lloc més visitat de Londres (5 milions de visitants a l'any). Va ser fundat el 1753, i es l'exposició pública més antiga del món. S'hi troben peces vingudes de tot al món i de totes les èpoques, des de la prehistòria a l'època actual. Les peces, han estat adquirides, donades, o bé espoliades en temps de l'Imperi Britànic. La qüestió, es que estem davant d'una immensa exposició, repartida en 94 galeries que ocupen, en total, uns 4 kilòmetres de llarg.
L'entrada es gratuïta. Es paga per llogar les àudio-guies que proporcionen en el mostrador de l'entrada.
L'àudio-guia, proposa 8 recorreguts diferents amb una durada aproximada de 1 hora cada recorregut. El Museu, tanca a les 6 P.M.
Fem els recorreguts d'Egipte i de Grècia i Roma. Després, farem una vista general.
Comencem per la Pedra Rosetta, l'autèntica. Una de les estrelles del Museu. Hi ha una còpia al Museu Egipci, al Caire. Hi ha certa polèmica sobre si la pedra autèntica, hauria d'estar, o no, al Museu Egipci. Aquesta polèmica, també afecta a les peces de la zona dedicada a Grècia.
Seguim amb una col·lecció d'estàtues entre les que n'hi ha una, de granit, molt gran, de Ramsés II. Després, passem a una altre sala on hi ha un conjunt molt extens de mòmies, incloses les d'alguns animals.
Passem a la zona de Grècia i Roma, per contemplar, en primer lloc una altre de les estrelles del Museu: les escultures del Partenon, que, com ja hem comentat, també son objecte de polèmica respecta a la seva ubicació. També s'hi poden veure escultures del Mausoleu d'Helicarnaso. A la part romana, diverses peces de ceràmica, monedes, escultures, i un bust de l'emperador August.
Fem una visita més ràpida a la part dedicada a la China on hi han exposades peces i figures de porcellana i ceràmica.
Acabem la visita a la zona europea davant el tresor de Sutton Hoo, una nau funerària del segle VII, amb objectes molt ben conservats com un casc, un escut i diverses eines de l'època.
El Museu, es molt més extens, però, hem vist algunes de les parts més interessants.
Sortint del Museu, decidim tornar a Covent Garden a peu, doncs no queda gaire lluny. Hi arribem per Neal Street, un carrer per vianants ple de botigues.
Acabem asseguts a la terrassa d'un dels bars que hi ha a la plaça, per menjar alguna cosa i prendre la que serà l'última cervesa.
Dia 6 - Tornada
Segons l’horari del vol de tornada, es pot fer una última visita a la ciutat.
Per tornar, hem de fer el camí contrari al que vam fer en arribar:
Anem cap a Victòria Station per agafar el Gatwick Express, el tren que ens portarà al Aeroport de Gatwick, que es d'on surt el vol a cap a Barcelona.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada